CAST / ENG / AR / GAL / EUSK / FR

DECLARACION DERA LÒTJA DE MAR

25 d’octobre de 2019

 

 Deuant era decision dera justícia espanhòla de condemnar es legitims representants deth pòble de Catalonha e es caps des organizacions sociaus que hèren possibla eth referendum deth 1 d’octobre de 2017, e deuant era grèu restriccion qu’aguesta senténcia estamparà ara accion politica d’ara enlà, es fòrces politiques que soscriuem aguesta declaracion desiram compartir damb es nòsti pòbles e damb era opinion publica der Estat espanhòu, dera Union Europèa e des païsi deth mon, es reflexions següentes:

1.     Mès de quate decènnis dempús dera aprobacion dera Constitucion Espanhòla deth 1978 se constate eth hèt impossible d’ua plea democratizacion der Estat pera resisténcia des vielhes estructures deth regim anterior e pera manca de volentat politica des grani partits espanhòus. Era innegabla modernizacion der Estat en fòrça encastres non a arribat en sectors fonamentaus entà un foncionament democratic omologable. Determinadi ambients politics, judiciaus, economics, policiaus e mediatics an empedit, per accion o per omission, qu’Espanha se transformèsse en un Estat pleaments democratic e modèrn coma es deth sòn entorn europèu.

2.     Pendent es darrèri ans, en tot coïncidir damb era aparicion de grani corrents politics, tant en encastre estatau coma en des sues minories nacionaus, qu’an qüestionat eth resultat dera Transicion, er Estat a entrat en ua estapa de regression cap a ua politica de caractèr de mès en mès autoritari, mens democratic e mès repressiu. Aguesta reaccion antidemocratica a afectat tant es diuèrsi pòbles, aué integradi en Estat espanhòu, coma es movements d’encastre estatau que demanen ua modernizacion der Estat e era superacion definitiva deth regim anterior. Era restriccion de drets e libertats ei, aué, evidenta as uelhs de tota era ciutadania.

3.     Era manca de respècte per çò qu’ei deth dret ara autodeterminacion qu’Espanha assumic e arreconeishèc en signar eth Pacte Internacionau pes Drets Civius e Politics ei eth tet d’un compendi de mès en mès gran de greuges democratics que patissen es nòstes nacions: cap reconeishença ne per çò qu’ei dera plurinacionalitat, cap separacion de poders, menaces contínues de suspension dera autonomia, der autogovèrn e de drets istorics per quina via que sigue, retalhada permanenta der autogovèrn mejançant er intervencionisme deth Tribunau Constitucionau e ua accion legislatiua recentralitzadora, detencions arbitràries de caps politics e sociaus, persecucion policiau d’activistes e activitats politiques de caractèr non-violent, politiques penitenciàries e legislacions excepcionaus, persecucion d’artistes e publicacions…


4.     En conseqüéncia, e plan seriosaments preocupadi pes grèus efèctes qu’auràn es senténcies contra es caps politics e sociaus catalans entad exercici des drets fonamentaus de tota era ciutadania, constatam eth besonh d’arribar en un acòrd politic entà junher-mos ena defensa des punts següents:

A.    Eth dret ara autodeterminacion des nòsti pòbles.


B.     Eth caractèr democratic e pacific de tota era nòsta accion politica.


C.     Era libertat des presoèrs e presoères politiques e eth retorn des exiliadi e es exiliades.


D.    Es libertats civius e politiques.

E.     Es politiques sociaus e economiques que permeten eth progrès des nòsti pòbles.

5.     Dempús dera defensa d’aguesti contenguts, assumim e manifestam eth nòste compromís damb era recèrca de solucions democratiques e estables ath conflicte politic qu’es nòsti pòbles mantien en Estat espanhòu.

6.     Fin finau, apelam ara comunitat internacionau a hèr possible, sostier e promòir aguestes solucions.

declaraciollotjademar.eu © 2019
contact@declaraciollotjademar.eu